250 anys en 30 segons
Com arriben les ciutats a ser allò que són? Què ens diuen els murs més antics, els ports i les carreteres? Com passen de ser un assentament a una gran urbs? Totes aquestes preguntes es responen, en només 30 segons, al mapa animat que mostra els canvis que ha patit la ciutat de Sidney des de la seva fundació, fa 250 anys, fins ara.
El vídeo, de la companyia d'assegurances australiana Budget Direct, resumeix el anàlisi de dotzenes d'atles històrics de la zona . "En la seva aventura relativament curta, Sydney ha experimentat fams, intents de rebel·lió, una febre de l'or, auges comercials, la Gran Depressió , dues guerres mundials i va ser seu dels Jocs Olímpics d'Estiu", expliquen des de l'empresa.
"Quan el capità James Cook i l'HMS Endeavour van partir cap a la costa est del continent australià el 1768, se sabia poc sobre la terra que es convertiria a Nova Gal·les del Sud", expliquen des de l'empresa. Fins aleshores, el coneixement europeu de l'existència d'aquelles terres era pràcticament nul, però, un cop feta l'expedició de Cook, el govern britànic va decidir que Botany Bay podrien servir per allotjar una colònia penal , establint així el curiós inici del país del qual tots hem sentit a parlar.
Més tard, el 1788, mentre encara es construïa la colònia de presos, es va canviar l'assentament principal a Port Jackson . El 1799 es va aixecar la casa del governador, l'edifici més antic d'Austràlia avui dia, amb la suor dels presos, que vivien en un règim militar de treballs forçats.
El 1822, es va començar a erigir una ciutat que transcendís a l'antiga presó, amb institucions civils, jardins i carrers -va ser llavors quan se'ls va posar el nom que encara avui mantenen a moltes-. I a mitjans de segle tot va fer un gir quan es va descobrir or a prop de Bathurst, cosa que va comportar un enorme augment de la població a la zona. També es van instal·lar els primers fanals de gas i es va fundar la Universitat.
A finals del segle es van instal·lar el sistema de línies del tramvia , el més extens en tot l'Imperi Britànic després del de Londres, així com algunes vies i estacions de trens. Durant el període d'entreguerres, malgrat les dificultats econòmiques, es van inaugurar carreteres i ports i es va començar a projectar la ciutat de manera radial al voltant de Greater Sidney.
Avui, Sidney ha esdevingut una ciutat vibrant amb alta qualitat de vida
Ja gairebé als 90, grans plans urbanístics es van dur a terme per acomodar la cada vegada més gran població, que havia passat d'1,7 milions el 1950 a 3,4 el 1985 . Durant aquests anys es va seguir desenvolupant el sistema ferroviari, i es va aixecar també la coneguda Òpera de Sidney (1973), icona dels Jocs Olímpics celebrats a l'any 2000.
En els darrers anys, la ciutat ha vist com s'estenia la seva xarxa de autovies , com creixien els seus grans edificis, com es donava nou ús a espais infrautilitzats pel pas del temps, com ara l'antiga àrea industrial de Barangaroo. Tot plegat ha donat lloc a una ciutat amable, considerada la tercera millor del món per viure-hi.