Un 'Rinconcico' d'Almeria.
Abres Instagram –aquest gran finestral al món, que es tanca darrere d'una pantalla– i la imatge d'un camí envoltat de vegetació desèrtica emergeix davant teu. Sobre ella, la paraula 'Arrels' et fa pensar en les teves. L'autor és el fotògraf Javier Lozano qui, sense pretendre-ho, va acostar molts usuaris d'aquesta xarxa social a aquells paisatges als quals no podíem accedir, durant el confinament viscut el 2020 passat. “Per tots els que viviu aquests moments lluny de les vostres arrels”, exposa al peu de foto.
Durant aquells mesos en què vam estar confinats i en què els ulls i la imaginació aconseguien llocs més desitjats i llunyans, a través de les pantalles, que treient el cap a finestres, balcons i terrasses, molts van ser els que van tirar d'arxiu per evadir-se de la realitat que ens acorralava. Javier Lozano el va portar un passet més enllà i va acabar convertint aquesta via d'escapament en un projecte fotogràfic molt arrelat a la terra ia les seves peculiaritats paisatgístiques i lingüístiques.
Sobre aquesta imatge el fotògraf va estampar la paraula 'Arrels'.
L'ORIGEN
“Tot comença al març. Ens confinen i jo, ocell lliure, acostumat a treballar al carrer, gaudint dels increïbles escenaris que ens ofereix la nostra estimada terra, Almeria, recorro al meu fitxer d'imatges per, d'alguna manera, alleujar aquest anhel. No podíem sortir. Només anar al supermercat ja era un repte, per la qual cosa les meves fotos eren l'únic mitjà que havia de tornar a tots aquests llocs que, en un moment determinat, van suscitar algun tipus d'emoció o sentiment. Em feien moure'm des de la butaca de casa meva”, compte Javier.
I prossegueix: “si hi ha una imatge que em va donar un cop de realitat al confinament, és aquella que vaig denominar 'Raticos', ja que amb ella em vaig adonar que no només enyorava els llocs, començava a trobar a faltar també les persones. A la foto surto jugant amb el fill d'un amic a la platja, un dia qualsevol, però en aquells moments era una cosa impensable, ni tocar, ni veure'ns. Estàvem aïllats, patint una pandèmia mundial”.
El fotògraf Javier Lozano.
PAISATGES QUE PARLEN BONIC
Al seu Diccionari de la parla almerienca, l'escriptor i pedagog Alfredo Leyva reuneix una compilació de vocables, veus i dites populars comunes, on fa al·lusió a “aquesta manera tan nostra de nomenar i dir les coses, de donar musicalitat a la paraula”.
Un dels molts conceptes que recull és 'regomello', al qual descriu així: “resquemor, intranquil·litat, mala consciència. Sensació de remordiment per haver fet o deixat de fer alguna cosa”. Un de aquests termes de fort arrelament per als almeriencs, gairebé amb olor d'espart, i que, de vegades, costa explicar als que viuen de 'Despeñaperros pa’rriba'.
Per la seva banda, a Javier Lozano el que li dóna 'regomello' és veure's gaudint d'un diumenge al Playazo de Rodalquilar, mentre som molts els que comptem els dies per poder posar-nos a remull a les seves aigües. Les fotografies de Lozano dibuixen un accent ben bonic, ben arreglat.
Javier, a cada racó d'aquí i d'allà, troba alguna història a tot color amb què parlar-nos en almerienc. Són els seus 'Rinconcicos', llocs on acudir per topar-se amb escenes en calma, on sembla que el temps no apressa i en què sentir-se a gust, o “a gustic”, com es diu per aquells lars.
Cap de Gata, per Javier Lozano.
DIMINUTIUS I ENSAMBLATGE
Ja ho explica Alfredo Leyva: “l'almerienc utilitza per als seus diminutius el sufix 'ico', heretat dels repobladors aragonesos, en detriment de l'ito (bonic, cotxecic, xavalic)”. Per això, Javier, amb aquest afany per embolicar la parla llenyosa amb el purament tel·lúric, no deixa passar creacions tan autòctones com 'follaícovivo', una d'aquestes expressions que són part de la xerrameca mundana dels almeriencs i que es formen per acoblament, després d'apinyar paraules que han d'anar juntes. No es pensi el lector que aquesta paraula significa allò que no és, que aquí parlem de “alguna cosa o algú que té molta pressa o va molt accelerat”. Per això, s''arrejunta' el que es vol dir, per comunicar més en menys espai. Que ja se sap, que el temps es passa 'follaïcoviu'.
Tornant al que compta Leyva, en el seu llibre esmenta les particularitats de la parla almerienca, fent al·lusió que “la forçosa convivència dels moriscos al costat dels repobladors provinents de Castella, Aragó, Múrcia i València, va contribuir a enriquir el vocabulari i modismes almeriencs, evolucionant de manera diferent a la resta de zones conquerides anteriorment”.
Raó per la qual moltes de les paraules que tant l'escriptor com el fotògraf recullen en les respectives compilacions no són exclusivament almeriencs, sinó que són comuns en altres parts de la geografia andalusa o llevantina . Passa així amb 'lluna', sinònim de lleixa, lleixa o prestatge, o “cadascuna de les taules d'una prestatgeria”, que és d'aquests substantius que s'usen en certa part de l'Andalusia més oriental i també a les terres llevantinas, però que no reconeixeran altiplà endins. Resulta curiós, per altra banda, que en català sí que hi ha una paraula similar per referir-se exactament al mateix: lleixa.
Tothom voldria portar els seus estris a les platges d'Almeria.
UNA EXPOSICIÓ APANYÀ
El projecte de Lozano, lluny del planejat inicialment, l'està portant per camins inesperats. “El que mai no vaig imaginar és que una cosa que vaig iniciar per pur entreteniment fos a tenir l'acollida que va tenir i està tenint. Conforme anava pujant fotos, molta gent m'escrivia animant-me que compartís fotos de llocs que encara no havia publicat, em donaven idees de paraules, fins i tot les gràcies, per mostrar-li trossets de la seva terra o, simplement, per ajudar-los a reviure la sensació de tornar-hi. Aquí vaig començar a adonar-me que aquest joc ja no era només meu i que, d'alguna manera, estava convidant els altres a iniciar el seu propi viatge , a través dels seus records, anhels i imaginació. Vaig passar a experimentar un altre sentiment, el de la felicitat, en veure tot el que estava despertant en els altres” , relata el fotògraf.
Una experiència que us porta, a més, l'oportunitat de traslladar els seus 'Rinconcicos' –com ha cridat a la seva obra– a espais físics, com és el cas de la Taberna Joseba Añorga –sempre altament recomanable per als que vulguin delectar-se amb uns bons pintxos al regne de la tapa–, on actualment es pot contemplar una exposició temporal de la feina.
'Llunya' és d'aquests substantius que es fan servir en certa part de l'Andalusia més oriental.
“A poc a poc estem tractant de recobrar la normalitat, de socialitzar sense por i de tornar a relacionar-nos com abans, per això, les fotos que més van agradar al llarg dels moments més durs de la pandèmia estaran exposades a diferents restaurants, espais d'oci, llocs on ajudin a fer que el bon rotllo continuï fluint. Ara que, a poc a poc, en podem sortir, aquests llocs requereixen de la nostra presència i si ajuden una mica a servir de reclam, jo n'estic més que satisfet per això”, comenta sobre aquest pas d'allò digital a allò físic. A més, aquesta nova aventura i després de l'alta demanda, inclou l'obertura d'una botiga en línia, perquè qualsevol pugui tenir el seu propi 'Rinconcico' a casa.