Mary Montagu, autora de 'Cartes des d'Istanbul'
El més habitual era que els acompanyessin com a esposes, filles, mares o germanes. La destinació solia ser un càrrec colonial, una missió de comerç, o religiosa.
Com ells, suportaven temperatures extremes i les dures condicions del trajecte , però la seva capacitat per comprendre un entorn estrany, aliè a allò domèstic, s'assumia limitada.
Trencar els prejudicis, assumir la iniciativa i actuar requeria una voluntat ferma. La presència masculina establia, per si mateix, un marc social en moviment.
Aquestes cinc dones van prevaldre en els viatges en circumstàncies i entorns molt diversos. La curiositat, la inquietud, o el dubte, les van situar en primer pla.
MÉS ENLLÀ DEL HAMMAN
Mary Montagu va arribar a Turquia el 1716 com a esposa de l'ambaixador anglès. El viatge s'havia perllongat durant més d'un any. A Sofia va entrar per primera vegada en un hammam . Li va sorprendre veure les dones de l'aristocràcia búlgara nues i depilades, conversant en una atmosfera d'un intens erotisme.
A Istanbul , oculta sota el yasmak, el vel que imposava la tradició turca, va explorar els basars i els banys.
Lady Mary Wortley Montagu
Cèlebre a Londres per l'enginy de les seves sàtires i poemes, a Cartes des de Turquia va aclarir moltes de les falses percepcions de viatgers que havien plasmat una visió de la dona turca des de la fantasia. La seva condició femenina permetia accedir a espais vetats a l'home, com l'harem. Ingres es va inspirar en els seus textos per pintar El bany turc.
Montagu, que havia patit la verola a Anglaterra, va descobrir a Istanbul la vitriolització, un antecedent de la vacuna, que va aplicar els seus fills i que va defensar a Londres davant la resistència de l'estament mèdic.
Mary Montagu, molt més que el hamman
CORATGE AMAZÒNIC
Isabel de Godin, nascuda a Riobamba, a la regió andina d'Equador, era filla d'un alt funcionari del virregnat de Nova Granada. Es va casar als catorze anys amb Jean Godin des Odonais , cartògraf i naturalista francès.
En una expedició geodèsica dirigida per La Condamine, Jean va quedar atrapat a la Guyana Francesa el 1749. Les autoritats van prohibir al ciutadà francès travessar el territori del Brasil per tornar a Riobamba. L'enfrontament entre Godin i l'administració portuguesa va estendre el veto durant vint anys.
Isabel va prendre la iniciativa. Amb dos dels seus germans i trenta servents va travessar els Andes i es va internar a l'Amazones. L'epidèmia de verola va empitjorar les condicions del viatge. Van trobar la missió de Canelos assolada per la malaltia. Van reclutar els indígenes que havien sobreviscut, però aquests van desertar.
A la travessia fluvial, el maneig de canoes era complex per als habitants de l'altiplà. Un grup de criats es va ofegar. Isabel va decidir acampar i va enviar un servent de confiança per a establir contacte amb el vaixell que el seu marit havia enviat a buscar-lo.
Les baixes al campament es van succeir a causa de la infecció que produïen les picades d'insectes. Tots van morir, excepte Isabel, que es va internar tot sol a la selva. Amb l?ajuda d?un grup d?indígenes va aconseguir arribar a la nau que l?esperava. **El 1770 es va reunir amb el seu marit a Saint-Georges-de-l'Oyapock, a Guyana. **
Retrat d'Isabel de Godin
EXTRAVAGÀNCIES ASIÀTIQUES
Aimée Crocker va heretar una gran fortuna als deu anys. El seu pare, banquer, havia finançat l'expansió ferroviària dels Estats Units cap al Pacífic. El 1880 la seva mare la va enviar a Europa, on va trencar el seu compromís amb un príncep alemany i es va llançar a una aventura amb un torero. El seu primer matrimoni va concloure amb una lluita per la custòdia de la seva filla, que va perdre a favor del seu exmarit.
Després del procés, Aimée no va buscar refugi en un cognom apropiat. Va dirigir la mirada a Àsia. El seu primer destí va ser Hawaii, on el rei Kalakaua li va regalar una illa i li va atorgar el títol de princesa Palaikalani: 'felicitat celeste'. Davant l'estupefacció dels missioners, ballava l'hula-hula i vestia faldilles de palmell.
Aimée Crocker, la princesa Palaikalani
El seu matrimoni amb Henry Mansfield Gilling, prestidigitador i cantant d'òpera, no va entorpir la llibertat. La presència del seu marit no va evitar que prengués com a amant el baró Takahimi a Tòquio, que li va oferir una mansió de murs de paper, oa un senyor feudal xinès, amb qui va viatjar de Hong Kong a Xangai.
A Indonèsia , un príncep de Borneo la va portar a un poblat remot. Els seus súbdits es van rebel·lar davant la possibilitat de tenir una dona blanca com a reina i la van atacar. **Va escapar en una canoa a una guarnició holandesa. **
El viatge d'Aimée va assolir la seva culminació a la cova del iogui Bhojaveda a Poona , on va experimentar una visió que la va portar a convertir-se al budisme.
RUMB A PASQUA
Katherine Routledge es va graduar en Història Moderna a Somerville Hall, un dels colleges Oxford fundats al segle XIX per a dones. Es va dedicar a l'ensenyament i va formar part del comitè que va supervisar les condicions de les emigrants angleses a Sud-àfrica després de la guerra dels Boers.
El 1906 es va casar amb William Routledge. Amb ell va investigar el misteri arqueològic que suposava l'Illa de Pasqua. Amb el suport del Museu Britànic i de la Reial Societat Geogràfica es van disposar a resoldre'l. Van equipar una goleta que van anomenar Mana: l'energia espiritual que, a Polinèsia, regeix i sana l'univers.
A la illa, van excavar alguns dels moais. Van descobrir que els motius tallats als seus dorsos eren els mateixos que els que representaven els tatuatges de la població local, cosa que implicava continuïtat.
Amb l'ajuda d'un guia, Katherine va recopilar costums, llegendes, mostres de l'escriptura rongorongo, i va catalogar els moais. Quan el seu marit es va veure obligat a viatjar a Valparaíso , a Xile, com a conseqüència de l'amenaça alemanya a la Primera Guerra Mundial, es va mantenir a càrrec de lexpedició.
Katherine Routledge, aventura a l'illa de Pasqua
DEL SAHARA A LA RUTA DE LA SEDA
Eva Dickson es va divorciar el 1932 perquè el seu marit no aprovava els seus viatges. La seva passió per l'aviació i els ral·lis van alimentar una imatge pionera a Suècia, el país d'origen. La popularitat va fer possible finançar les seves expedicions mitjançant apostes sobre reptes considerats inassequibles per a una dona. **
Va conèixer a Kenya el baró Bror Blixen , que va romandre a la colònia britànica després del divorci i la partida de Karen, autora de Memòries d'Àfrica. Es van fer amants. Durant la seva estada va acceptar una nova aposta i va conduir des de Nairobi a Estocolm, cosa que **la va convertir en la primera dona a travessar el Sàhara en automòbil. **
Va tornar amb Bror i, amb motiu de la crisi d'Abissínia, esdevingué corresponsal de guerra d'un diari suec. Es van casar a Nova York. Després del viatge de nuvis a les illes Bahames, va emprendre tot sol el seu gran desafiament: recórrer amb cotxe la ruta de la seda.
Eva Dickson, la reina de la carretera i del desert!