Canberra: una ciutat al mig del no-res
L'arribada a l'aeroport de Canberra no va ser més original: un cangur despistat es va colar al recinte i durant uns minuts va estar fent salts esbojarrats entre els sorpresos passatgers.
Un italià escèptic va comentar que devia ser un truc per promocionar Austràlia , un país on viuen 23 milions de persones i 45 de cangurs, però no.
El pobre cangur vivia en un prat proper a l'aeroport, i en mala hora se li va acudir anar a explorar l'estrany món dels humans. A jutjar pel que sembla, no devia agradar-li massa, ja que es va allargar amb cara d'ensurt per on havia vingut, sortejant diversos taxis pel camí.
Llac artificial Burley Griffin, al centre de Canberra
La capital d'Austràlia és una ciutat rara, encara que ens afanyem a aclarir que això del cangur intrús no és cosa que passi cada dia. A Canberra hi viuen quatre-cents mil habitants però, en tractar-se de una ciutat artificial, concebuda des d'un estudi d'arquitectura, tot queda al darrere i no resulta gens fàcil recórrer-la a peu.
D'altra banda, n'hi ha tantes zones verdes que per moments envaeix la sensació que, sense adonar-te'n, has sortit de la ciutat.
És cert que Canberra no s'assembla a cap altra ciutat del món, però tan bon punt se li pren la mesura es descobreix que té un encant especial, amb un llac que li dóna personalitat, nombroses ambaixades i edificis del govern, esplèndids museus, el mirador de la muntanya Ainslie, absència de gratacels i alguns barris a escala humana.
En els darrers anys, a més, han sorgit iniciatives com les de New Acton, un barri hipster on el disseny i l'originalitat són la norma.
“Abans, la ciutat buidava el cap de setmana”, va comentar David, un jove executiu. “Tots se n'anaven a Sydney , que és a unes tres hores amb cotxe. Però, a poc a poc, Canberra ha evolucionat i ara som molts els que ens quedem”.
En resum, que Canberra ha experimentat un canvi a millor els darrers anys. La fredor de tiralínies amb què va ser traçada s'ha anat humanitzant per convertir-se en una ciutat perfectament habitable.
Exterior de l'hotel Ovolo
Però, anem a la història: quan el 1901 les sis colònies de la gran illa es van federar per fundar Austràlia, Sydney i Melbourne aspiraven a ser la capital.
Per solucionar la rivalitat, el 1908 el govern va decidir construir una ciutat entre les dues, pràcticament enmig del no-res. La van anomenar Canberra, que en una de les llengües aborígens significa “lloc de reunió”.
L'arquitecte nord-americà el va guanyar el concurs urbanístic internacional Walter Burley Griffin, i el 1913 es van iniciar les grans obres que incloïen el llac artificial i una sèrie d'eixos i triangles que connecten els edificis més importants mitjançant àmplies avingudes.
En algunes de les moltes zones verdes projectades retocen avui cangurs, wombats i altres exemplars de la fauna original de l'illa.
Tant és el respecte per la natura a Canberra que asseguren que a la nit disminueix la potència de la il·luminació per no molestar els pobres cangurs.
Seu de l'Acadèmia de Ciències d'Austràlia
Els parlamentaris australians es van mudar el 1927 a la nova seu, un modest edifici que el 1988 va cedir el relleu a l'espectacular Parlament de Capital Hill , obra de l'arquitecte italià Romaldo Giurgola.
Davant l'antiga seu, per cert, roman acampada des del 1972 una ambaixada aborígen que reivindica el dret a la terra d'uns ciutadans que van començar a ser desplaçats a partir del 1788, amb l'arribada dels colonitzadors britànics, i que no van tenir dret a vot fins al 1962.
L'enlluernador edifici del nou Parlament s'aixeca en un dels vèrtexs de l'anomenat Triangle Nacional, traçant les línies mestres de Canberra amb avingudes que porten els noms del rei, de la Commonwealth i de la constitució.
Entrada al National Museum
Als altres dos vèrtexs es troben City Hill, un parc que representa la societat civil, i el Australian War Memorial, un homenatge als que van perdre la vida lluitant per Austràlia, especialment a la batalla de Gal·lípoli, a la costa de Turquia, el 1915.
Dins del Triangle Parlamentari, enmig d'una extensa zona verda, enlluernen la National Gallery, en què el art aborigen ocupa un lloc destacat, la seu del Tribunal Suprem i la Biblioteca Nacional, tres edificis que testifiquen l?aposta de Canberra per una arquitectura d?avantguarda.
A l'altra banda del llac, les línies atrevides del Museu Nacional emmarquen la identitat d'un país on els aborígens habiten des de fa uns quaranta mil anys.
L'originalitat de Canberra consisteix que, enmig de tanta modernitat, hi ha parcs com el de Weston, per on campen els cangurs.
Art aborigen a la National Gallery
Si el que ve de gust, però, és vida urbana, hi ha el Civic Centre, un barri amb edificis colonials, zones de vianants i galeries comercials com el Canberra Centre. En aquest barri hi ha, entre molts altres, el restaurant Smith's Alternative, centre cultural de la Canberra alternativa, i el Kokomo's, d'ambient juvenil.
Molt a prop, Braddon és el barri de moda i al seu Londsdale Street ofereix un viatge gastronòmic al món sense sortir de la ciutat. Allí es troba l'Eightysix, un dels restaurants més encimbellats. El xef, l'enfant terrible Gus Armstrong, proposa una cuina sense complexos que inclou plats com el cangur amb crema o el gelat de crispetes, demostrant que els australians ja no només mengen l'anomenada Aussie barbecue, una barbacoa amb la carn molt feta.
Un altre restaurant a la carena de l'onada és el **Monster Kitchen & Bar**, instal·lat al moderníssim hotel Ovolo Nishi, a New Acton, un barri on el disseny i l'arquitectura més innovadors coincideixen en carrers de vianants amb locals de moda com el Mocan & Green Grout, el Parlour Wine Room i el Bicicletta.
Al Monster, el xef Sean McConnell ofereix en un ambient informal plats estrella com el ualabí (un petit cangur) , l'esquena de xai o els deliciosos dumplings.
Plat del restaurant Monster
El **Ovolo** ocupa un parell de plantes de l'espectacular edifici Nishi, amb una façana de línies torturades, que es diria, deformada per un terratrèmol i amb un original interior que sembla inspirat en les galeries duna mina.
Les habitacions són totes diferents, amb detalls originals com un kit de supervivència i minibar gratuït. Com a exemple de com és de diferent, els extintors diuen “Shit, there is a fire” (merda, hi ha un incendi) .
“El barri de New Acton va néixer coordinadament com una aposta pel disseny i l'originalitat”, comenta Matthew Sykes, director de vendes de l'hotel. “El temps ens ha donat la raó i avui és la zona més cool de Canberra. L'Ovolo, que al principi es deia Hotel Hotel, encaixa molt bé en aquest ambient”.
Hotel Ovolo
No gaire lluny de New Acton, el **hotel QT ** també ofereix un disseny modern amb un restaurant original i una aposta atractiva per l'art.
Com a contrast, el **Canberra Hyatt** presenta una imatge clàssica, avalada pels molts anys d'existència i per un disseny elegant.
Allà, a prop de les ambaixades, celebren les seves festes i reunions els diplomàtics, en una atmosfera en què el te i el gintònic són la norma.
Sorprèn, per altra banda, l'aposta que els restaurants de Canberra fan per el vi de qualitat. És una cosa que no es pot separar de la bona acollida que estan tenint els vins australians al món.
Molí de vent i dipòsits d'aigua a una granja de Yass Valley
Per aprofundir en el tema, val la pena visitar la zona de vinyes de Yass Valley, a uns trenta quilòmetres de Canberra.
Pel camí apareixen boscos d'eucaliptus, praderies amb cavalls, granges aïllades, bústies alineades a les cruïlles i els cartells que adverteixen que és zona de cangurs, de wombats, koales i emús.
A la Helm Winery, a Murrumbateman, el propietari, Ken Helm, ens dóna a provar un excel·lent riesling mentre ens explica que, descendent d'una família alemanya que conreava vinyes a prop del Rhin, va fundar aquest petit celler el 1973.
“Aquesta terra és molt bona”, afegeix, “cosa que explica que cada cop es facin millors vins a Austràlia”.
A uns quants quilòmetres, el celler ** Clonakilla, ** fundat el 1971, ofereix un excel·lent syrah. Mentre ens mostra les instal·lacions, Jane Gordon, del departament de vendes, explica que aquesta va ser un dels primers cellers que es van fundar a la regió de Canberra.
“Els nostres vins han obtingut diversos premis i tenen prestigi”, comenta. "John Kirk, el fundador del celler, li va posar el nom de Clonakilla, que significa 'el prat de l'església', i és com es deia la granja del seu avi a Irlanda".
Ken Helm, de la Helm Winery
Jane, entusiasta del vi i dels cavalls, es considera privilegiada de poder viure a prop de Canberra. “El que és bo d'Austràlia”, apunta amb un somriure, “és que estem connectats amb la natura. No oblidem els nostres orígens. El clima fa que tinguem un bon vi i una bona qualitat de vida”.
Només cal fer una passejada per la ciutat de Canberra per comprovar que les paraules de Jane no són cap exageració. I és que a la capital d'Austràlia es té en tot moment la sensació que la qualitat de vida és alta i que la natura, no és que estigui a prop, sinó que arriba fins al mateix cor de la ciutat.
Walter Burley Griffin, l'arquitecte que va dissenyar Canberra, va resumir en poques paraules el que havia volgut fer: “He planejat una ciutat diferent de qualsevol altra. L'he dissenyada de manera que no esperava que cap autoritat governamental del món no l'acceptés. He planejat una ciutat ideal, una ciutat que encaixa amb el meu ideal de ciutat del futur”.
El gran llac artificial, els cangurs que salten per Weston Park, els ciutadans que practiquen el piragüisme i els molts restaurants de qualitat donen la raó a Burley Griffin.
No hi ha cap ciutat que s'assembli a Canberra a tot el món.
***** _Aquest reportatge va ser publicat al **número 125 de la Revista Condé Nast Traveler (febrer) **. Subscriu-te a l'edició impresa (11 números impresos i versió digital per 24,75 €, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler de febrer està disponible en la seva versió digital per gaudir - lo al vostre dispositiu preferit . _
Jove cuiner a la pizzeria Four Winds Winery de Yass Valley