Només necessita 26 preguntes per ubicar-te al mapamundi de l'espanyol
Sabies que perenquén, sargantana, tuqueque, machorro, charancaco o sugandilla són formes diferents per referir-se a una sargantana? O que hi ha qui no diu la paella, sinó la paella? La diversitat de la nostra llengua és un fet que es fa encara més palès en respondre cadascuna de les 26 preguntes que integren Dialectes de l'espanyol , la web-app que s'ha proposat endevinar d'on ets per com parles.
“Les opcions que es proposen per a cada pregunta són variants gramaticals que es fan servir en determinades zones del món hispanoparlant. Gràcies a alguns estudis previs de geografia lingüística (sobretot els atles dialectals del segle XX), sabem a quines zones s'empren algunes d'aquestes estructures i, segons el que responen els participants, la web-app els va ubicant a cadascun dels països hispanoparlants”, explica a Traveler.es Mónica Castillo Lluch, creadora d'aquest projecte juntament amb Enrique Pato i Miriam Bouzouita. Tots tres són catedràtics de lingüística hispànica a les universitats de Lausana, Montreal i Gant, respectivament.
En posa exemples perquè s'entengui bé el concepte. “Si contestes 'Va ser a Bogotà on es van conèixer', la web-app creurà que ets espanyol; si respons 'Va ser a Bogotà que es van conèixer', se sap que és l'opció més freqüent a Amèrica, però també a Catalunya. En canvi, 'Es van conèixer va ser a Bogotà', s'usa a Colòmbia, Veneçuela, Panamà i Equador; i 'Es van conèixer a Bogotà va ser', en part de la República Dominicana ”.
Per guanyar sencers de precisió, algunes de les preguntes estan relacionades amb el lèxic cosa que permet que la web-app 'geolocalice' el lloc d'origen dels parlants. “L'app assigna un pes a cadascuna de les respostes donades (per mitjà de punts per zona lingüística) per oferir el resultat final. En aquesta predicció es tenen en compte certes condicions excloents”, com per exemple que “si el parlant és vosea no pot ser d'Espanya, encara que sí que viu en aquest país”, reflexiona Castillo.
I sí, amb els coneixements que es tenen actualment es pot endevinar en molts casos d'on procedeix un parlant, però Castillo també reconeix que "és molt el que encara no sabem els especialistes de la difusió d'aquestes estructures (sobretot a Amèrica), i per això la web-app de vegades no l'encerta".
I tu, com truques a aquest animal?
Per això resulta important que els usuaris arribin fins al qüestionari final i indiquin el lloc d'origen, on es van criar i on resideixen actualment, ja que permet "descobrir molt més sobre l´extensió de les variants gramaticals en estudi".
A més, les dades que vagin recollint s'aniran publicant a diferents estudis. “En alguns casos serviran per descriure la variació en estructures de les quals no se sap res fins avui dia: qui diu aquesta aigua / aquesta aigua?, quina és l'extensió de em va dir de venir avui i parla malament meu?, es prefereix no la reconeixerem o no la reconeixerem?”, explica Castillo.
“En altres casos ajudaran a completar el nostre coneixement de construccions ja explorades en part a la bibliografia prèvia (llocs en què s'utilitzen les formes més res, ja jo ho vaig dir, davant meu, les àrees llegides o aquelles en què el verb existencial haver-hi no és impersonal) . Podrem, a més, saber quines formes prefereixen els joves i com evoluciona la manera de parlar dels hispanoparlants que canvien de lloc de residència, ja sigui per migració nacional o internacional”, conclou.
I és que Dialectes de l'espanyol té dos objectius: social i científic. “Socialment pretenem que els hispanoparlants assumeixin que tots parlem dialectes de l'espanyol i que aquests dialectes presenten contrastos gramaticals. Al marge del que es considera normatiu, totes aquestes variants tenen la raó de ser històrica i la lògica gramatical. Els nostres dialectes són un patrimoni cultural, que cal conèixer i defensar”. Així, aquesta web-app permet recollir dades per avançar en el coneixement de les variacions dialectals i socials i en els processos de canvi gramatical de l'espanyol a nivell mundial.
Des del punt de vista científic, estan provant una nova eina per obtenir dades lingüístiques. “Té la particularitat de ser quantitativament quantitativament (en dues setmanes superem els 200.000 participants) , però sabem que recull dades de manera molt diferent de com s'han recollit fins ara (mitjançant enquestes directes a informants) ”.