A Londres agraden les croquetes
Esport i gastronomia són motius d'optimisme en aquest temps gris que ens devora. Igual que quan guanya la Roja o quan Rafa Nadal aixeca la copa a Roland Garros, hi ha gent que sent orgull espanyol, a mi m'emociona (ho reconec sense pudor) veure com els meus compatriotes triomfen fora. Visc els seus èxits com a propis, sobretot quan es tracta de projectes d'envergadura que requereixen a més d'inversió molt de talent.
Per això fa unes setmanes era feliç a Londres. El Celler de Can Roca era elegit millor restaurant del món : cuiners i hotelers, a més, estan plantant, a poc a poc, però amb decisió, la bandera espanyola a la metròpoli britànica.
La veterana –i entranyable- cadena hotelera Melià ha inaugurat Em London , el seu nou vaixell insígnia a la vora del Tàmesi. Un imponent edifici en ple Strand (la zona dels teatres) molt a prop del mític Savoy, dissenyat per marcar tendència precisament a la ciutat on neixen les tendències. Les habitacions són magnífiques, la insonorització perfecta i la decoració trendy total; però el que és una autèntica passada és la recepció: un prisma triangular de marbre negre que neix a la primera planta i culmina al terrat, des d'on penetra llum natural. Un espai immens, d'estructura piramidal, bonic i esglaiador. Al bar del terrat, el Roof Top, ambientàs a les 5 de la tarda, en ple afterwork . Models, executius, publicistes, financers, tots disposats a gaudir de bons còctels i les vistes sobre la ciutat.
Una de les terrasses del ME London
A aquesta mateixa hora, als Docklands, el vell espai portuari avui ocupat per entitats financeres –la nova city- la terrassa d'Ibèrica Canary Wharf està a rebentar . “Ahir vam vendre 240 litres de cervesa Estrella de Galicia, vam esgotar les existències”, m'explica satisfet i atònit el cuiner asturià Nacho Manzano a qui sembla donar pudor el seu èxit a Londres, gairebé no parla d'aquest projecte que ja té recorregut.
Dos pernils a un dels restaurants d'Ibèrica
Fa quatre anys va inaugurar en societat amb un grup d'inversors el primer Ibèrica a Grand Portland St. Després es va instal·lar a Canary Wharf i aquest any han obert una terrassa enorme. Èxit total. Per les taules dels tres espais (obra del decorador Lázaro Rosa Violan) corren les croquetes (excepcionals) , les racions d'ibèric (la procedència i el tall s'explica amb cura) , els calamars a la romana, la cecina, els formatges asturians, el pitu de caleya (pollastre de corral amb arròs ) i el típic arròs amb llet … Cuina espanyola sense concessions. Especialitats notables que no han d'envejar res a les que trobem a Espanya. "Als britànics els agrada", explica Manzano. "Ells ja coneixen la nostra cuina de les seves vacances a la costa. La majoria de la clientela és local, encara que també vénen molts compatriotes per aplacar la morriña. A l'equip de cuina tots són espanyols”, afegeix.
El mateix escenari es repeteix a ** Hispania ,** a la famosa Lombard St. just sota la seu de l'emblemàtic Lloyd's Bank. Allà un altre asturià, Marcos Morán, exerceix d'assessor -i aquesta vegada d'amfitrió-. 900 metres quadrats ambientats amb molt d'estil per l'interiorista Lorenzo Castillo, pels quals desfilen anxoves, racions d'ensalada russa, aletes de pollastre fregides, truita de patata (força aconseguida) mandonguilles, croquetes de compang, paella i un arròs negre que està de mort . Marcos m'explica que ja fan arròs amb llet i que ben aviat arribarà la fabada, senyal d'identitat del seu restaurant espanyol Casa Gerardo . Una altra aposta de cuina espanyola autèntica, decidida i valenta. “La nostra idea –explica Marcos- és connectar amb la clientela financera, tenim espai per tapes, restaurant, botiga i zones privades on els encanta organitzar dinars i esdeveniments. Estar aquí és una oportunitat, un privilegi”.
Hispània, on Marcos Morán exerceix d'assessor
La llista dels locals de cuina espanyola a Londres va creixent i ho fa amb propostes de qualitat, encara que alguns mitjans londinencs segueixin entossudits a aclamar locals com Angels&Gypsies, on em vaig portar una tremenda decepció. Bona part de la culpa d'aquesta explosió espanyola la té ** José Pizarro (veritable pioner de les tapes i de la cuina “made in spain” a la ciutat del Big Ben,** on va començar al restaurant Gaudí per després liderar Brindisia, i després obrir els seus propis locals: José (tapas&sherrybar) i Pizarro (spanish restaurant) El fenomen es repeteix en altres ciutats del món i els nostres cuiners s'enfronten diàspora… Però això us ho explicaré un altre dia.
L'Ibèrica de Nacho Manzano a Canary Wharf