Tots mengem coses que no devem en algun moment
Plaers culpables. Guilty pleasures, que queda millor. Plaers culpables com escoltar ' Call me maybe ' de Carly Rae Jepsen, veure Los Mercenarios o pixar a la dutxa . Aquestes petites gamberrades encapsulades en petites dosis de transgressió que fan el nostre dia a dia una mica més suportable. Plaers culpables són també xafardejar les fotos (en biquini) de la núvia del teu millor amic a Facebook, oblidar-te la roba interior a casa o robar la xocolatina del cafè. Ets dolent però poc. Ah, i el karaoke. El karaoke ja com a concepte és un enorme temple del guiltypleasurisme però ací estem. Donant - ho tot .
També n'hi ha (i si no, hauria de) “Gastre Guilty Pleasures”. Plaers culpables gastronòmics . Saps que està malament, saps que no t'hauries de ficar això a la boca (ups) però ais, està “tan ric”... Compte, no dic que alguns no siguin excel·lents aliments (alguns d'allà baix ho són, de fet ) però alguna cosa al teu interior diu que no ho hauries de fer. No hauries de comprar aquest tronxo de Comté, no hauries de demanar un altre gintònic (és dimarts) , no hauries de ficar a la cistella de la compra la terrina gran de Häagen-Dazs macadamia ni molt menys vas haver obrir la bossa de patates fregides de 150 gr. per a tu sol. Però ho vas fer.
Plaers. Culpables. El pitjor de tot és que per a cada moment important de la teva vida hi ha un gastroplacer culpable que encaixa com a anell al dit . Una ruptura? Un ascens? Una nova pel·lícula de Paul Thomas Anderson? Aquí tens un iant maligne per celebrar-ho. Resumint, que cada pal aguanti la seva espelma (deia la meva àvia, tan maca) perquè suposo que hi ha tants “Gastro Guilty Pleasures” com a lectors té aquesta revista per aquesta és la meva columna, amics. I aquests són els meus plaers culpables (gastronòmics):
1)PATATES FREGIDES DE BORSA
Número u indiscutible. Em poden les patates de bossa, i lamentablement per a la ‘Operación chulazo 2013’ és pràcticament impossible veure una bona pel·li a casa sense el seu plat de papes corresponent. Les meves preferides? La setmana que ve publicarem aquí mateix Les 10 millors patates fregides de borsa d´Espanya.
**2)FORMATGES **
He dit pel·li sense patates de bossa? Volia dir pel·li sense patates de bossa ni taula de formatges. El formatge presideix la cúspide sagrada de la meva piràmide alimentària (xodeu-vos, entrenador personal) i és que és veure una taula de fusta amb formatges rics i saliu com un xucho davant una pota de xai. Els meus tres formatges favorits? Aquests.
3)SNACKS D'AEROPORT
Viatjar és passar hores mortes en una terminal i passar hores mortes en una terminal es tradueix a llegir i menjar. Que podríem menjar un sandvitx vegetal de la cafeteria (sí, podríem) però... qui nassos vol un sandvitx vegetal embolicat en un fred film transparent quan pot assaltar una màquina de vending ? (sí, aquelles que va inventar el diable) Podríem passar-nos hores parlem dels snacks d'aeroport però n'hi ha un per sobre de tots ells, Oreo. Maleïda sigui la teva estampa, William A. Turnie **.
Maleïda sigui la teva estampa, William A. Turnie.
**4)XAMPÀ **
Formatge i xampany. Amics i xampany. Sopar i xampany. Menú degustació i xampany. Creieu-me, fins i tot esmorzaria amb xampany cada dia. No ho faig perquè tinc mare i perquè acabaria els meus dies en solitud amb deu gats, centenars de vinils de Coltrane i una col·lecció de batins de seda amb estampats de Brunschwig & Fils. I no és pla. Aquí, els meus tres xampanys de capçalera.
5)MAXIBON COOKIE
I sempre, sempre, sempre començant per la part de la xocolata. Deixant la galeta per al final.
6)PANTERA ROSA
Aquesta basòfia industrial es va gravar a foc a la nostra nostàlgia gastronòmica i no hi ha manera de treure-la d'aquí . La qüestió és que fa anys que no la provo però cada vegada que trepitjo una benzinera sento una punxada al cor. Un petit diablejo gordinfló que treu el cap a la meva espatlla esquerra (ningú al dret) i m'insulta. Em crida “pusilani'm!”, “soso!”, “gallina!”, “McFly”, “Co co cooocococo” i em planta una Pantera Rosa al taulell. Així tal com ho explico.
7)CACAUTS
Tinc amics que són autèntics talibans dels festucs (freguen el sectarisme); també les olives i els tramussos tenen el seu fons nord. El món de l?aperitiu, que és insondable. Però tenen els cacauets diverses característiques que els fan imbatibles: **cal pelar-los (tan de conversa) , són relativament masticables (aquesta va per tu, festuc) ** ia les Canàries es diu que tenen efectes afrodisíacs . Cura amb els manís.
8)QUART DE LLIURA AMB FORMATGE
Amb Coca-Cola light (sí, què passa) gran, patates grans, McNuggets i salsa agredolça. Fa quatre anys vaig jurar puny alt i amb la veu molt forta que mai no tornaria a trepitjar un McDonalds . De debò, així va ser. Doncs aquí estava jo el dia tres de gener (culpable!) cruspint-me un menú gegant abans de la sessió de tarda de Rompe Ralph! Sessió amb crispetes, és clar.
9)PALOMITES
El que hem dit. Cinema és cinema amb crispetes i aquest punt no és discutible . Que també és possible que en aquest Top 9 haguessin d'estar els nachos amb formatge de Kinépolis (molt possible, de fet) però és que cinema és crispetes. Sempre. I malgrat que en les dues últimes pel·lis vaig patir un desagradable arraconament cultureta (tant a The Master com a Zero Dark Thirty era l'únic amb crispetes) jo allà, tretze tretze. Ñam.
Gràcies a Déu, no sóc jo gaire de xocolata. Que intueixo (és més, ho sé) és el Gastro Gluilty Pleasure de més d'una lectora. I de més de dos, també. En tot cas, no us talleu:
Quins són els vostres?
Colometes: l'snack del 2013