Fotos, fotos, fotos... everywhere!
La gastronomia ha esdevingut (qui ens ho havia de dir) en un dels grans temes de Instagram : la xarxa social que ha substituït Twitter i Facebook en aquesta trencadissa jerarquia de l'“on cal estar”, fa no tant The Guardian publicava que un de cada cinc britànic va pujar una fotografia gastronòmica a Instagram; sense anar més lluny, el hashtag #foodporn acumula avui dia 136.252.973 publicacions ( #instafood 95.662.019) però no cal anar-se'n tan lluny: hi ha 1.538.546 paelles tageades i més de 28 milions de pizzes . Com ens agrada la pizza .
Dos exemples pèl dràstics: Salt Bae , el xef turc Nusret Gökçe i el seu (jo de debò ja no entenc res) mem gastronòmic que ja ha arribat fins a Narcos o el semen de pop de David Muñoz. Bombes, bombes. Però no ens interessen (avui) les estrelles ni els focus, sinó el dia a dia de tants cuiners corrents que veuen Instagram com l'aparador perfecte on cridar l'atenció de foodies i gastrònoms —i és clar, foodies i gastrònoms que veuen la xarxa social dels 800 milions d'usuaris com l'aparador perfecte on donar-se-les de Grimod de La Reynière. Mira que ets llest, Mark Zuckerberg.
Les conseqüències d‟aquest vodevil són tan sorprenents com, per altra banda, lògiques. Restaurants dissenyats per ser carn d'Instagram i plats amb un component estètic el destí del qual no és (només) l'ull del client: és el fokin planeta.
La veritat: em va sorprendre la sinceritat (sense draps calents) de Ricard Trenchs i Sandra Tarruella en el nostre primer apropament a l'univers cuqui de les fotografies en línia, Com Instagram està canviant el disseny de restaurants: “sí que hem afegit alguns punts més vistosos en alguns projectes per complementar el concepte de negoci i que al final s'han convertit en elements claus per ser fotografiats i compartits a xarxes”. Perquè una cosa és fer-ho i una altra de molt diferent és admetre-ho; i és que així hi ha les coses: dissenyadors dissenyant pensant en Instragram. Passa el mateix amb cuiners?
Cuquisme a taula?
Alberto Ferruz , dues estrelles Michelin a BonAmb , ho té força clar: no. “Des del meu punt de vista amb les xarxes socials estan afectant l'efecte sorpresa a la visita a un restaurant , ja que més del vuitanta per cent de les persones que vénen a dinar ja ha vist pràcticament tot el menú, per això no crec que tingui gaire sentit cuinar perquè quedin bé els plats”.
Un dels cuiners l'obsessió dels quals per una estètica més destaca és Paco Morales , ànima de Noor i un dels nostres tòtems més admirats de l'avantguarda ben entesa: “En el nostre cas, des de l'època de Bocairent, sempre hem fet plats amb un fenomen denominador comú, la bellesa. D'altra banda a Noor hem creat un codi de manera no conscient on mires els nostres emplatats, vaixelles, etc. amb un nou llenguatge i molt identificatori de l'estil Noor”. La seva translació a l'univers Instagram es diu #eathistory i és meravellosa.
Parlo també amb la part fotogràfica d'aquest vendaval. Ella és Marta Sanahuja , autora de Delicious Martha ( la influencer gastronòmica espanyola amb més seguidors a la xarxa ) . “Al meu entendre, el fet que els restaurants estiguin sent condicionats per si són més o menys fotografiables, és força complicat. D'una banda, i quant a l'entorn, entenc que el restaurant s'hauria de conformar seguint unes línies, i transmetent-ne l'essència, el missatge que vol llançar . Imagino, doncs, que si un restaurant és íntim, tranquil i amb una llum tènue, no deixarà de ser així, ni posarà uns grans focus perquè les fotos surtin millor i més lluminoses. Almenys no hauria de ser així. En certa manera, l'usuari (l'instagramer) s'hi hauria d'adaptar i transmetre'n també l'essència”.
Vivim per a la foto?
"En referència als plats -continua Marta Sanahuja - el més important és que el cuiner presenti la seva obra sense estar esbiaixat. No perquè el plat sigui retratat hauria de canviar la seva presentació. Perquè, per exemple, es podria donar el cas que el cuiner fes el seu emplatat més gran, i just caigués en mans d'un pèssim fotògraf. El plat quedaria lleig, distorsionat, i en qui recauria la culpa? Si el xef vol fer un plat bonic (que crec que en la majoria dels casos hauria de ser així), no crec que hagués d'estar condicionat per si el plat finalment quedarà retratat a una xarxa social”.
A mi, la veritat, cada cop m'avorreix més l'esceneta de fotografiar cada plat, perquè la vida succeeix a la taula, mai a través d'una lent ni de bon tros en un grapat de likes . Potser no és tan mala idea tornar a Grimod de la Reynière , el primer gastrònom: La divisa del veritable gourmand és aquella del vell Michel de Montaigne: “ El meu ofici és l'art de viure bé ”.
Escabetxa de carbassa a BonAmb