Plans per esprémer Garrucha
Gran part dels enclavaments més turístics del litoral espanyol va néixer com a conseqüència del boom que van viure un bon grapat de pobles anònims. Fa un segle, la major part dels grans nuclis urbans que esquitxen les nostres costes i atrauen milions de visitants amb les seves fabuloses platges, eren espais on no hi havia res o estaven ocupats per petits llogarets de pescadors.
LA 'PETITA SANT SEBASTIÀ' QUE VA TENIR CASINOS!
Un d'aquests casos podria ser **Garrucha, un petit llogaret d'Almeria ** el port del qual ja presentava una activitat frenètica a l'Edat Mitjana. De fet, el creixement d'aquest petit poble es va veure minvat per les constants amenaces de conqueridors i pirates que per ell entraven. Fins i tot un terratrèmol al segle XVI va estar a punt d'esborrar del mapa una vila que sempre es van disputar les ciutats de Mojácar i Vera, que la volien per als seus dominis.
Garrucha va aconseguir la independència a causa del desenvolupament de la mineria de plata (es va descobrir el 1838 a Cuevas de Almanzora) i plom, cosa que va permetre un impuls comercial a través del port. Es va convertir en una 'avançada' al seu temps i va prosperar molt abans que les altres ciutats costaneres amb el boom turístic dels anys 60.
Garrucha va arrencar el segle XX amb una riquesa important, la qual cosa va impulsar ja no només el turisme sinó que molts països hi tinguessin representació diplomàtica. Garrucha va arribar a ser coneguda com 'La petita Sant Sebastià', amb casinos, restaurants de luxe i famoseu pel carrer.
La platja de les Escobetes
UN DIA A LA PLATJA DE LES ESCOBETES
La platja de les Escobetes és l'única platja que hi ha a Garrucha. De fet, a Garrucha gairebé no existia platja, ja que la porció de sorra que separava les cases del mar era tan petita que només hi cabien un grapat de persones.
Actualment, compta amb més d'un quilòmetre de platja artificial de sorra finíssima on poder-se llençar a cama solta i gaudir d'un dia de sol i calor.
La temperatura a Garrucha és molt agradable, un dels motius que converteix el dia a la platja de les Escobetes en perfecte. Tot i que aquest any no han volgut donar-li la bandera blava, et trobaràs amb una platja plena de comoditats i serveis.
A més, en estar tan enganxada al nucli urbà, no costa res comunicar-se amb la civilització quan cal. És una platja tranquil·la d'aigües calmades i netes, perfecta per als amants del busseig en estar limitada per roques.
El Port i el Malecón són els eixos per on t'has de moure a Garrucha
PASSEJAR PEL MALECÓN
Sens dubte una de les coses que més enamora de Garrucha és passejar pel seu passeig marítim, el passeig del Malecón.
Gairebé un quilòmetre i mig sota el murmuri de les palmeres, el xiular de la brisa marina i la seva fantàstica barana de marbre. De fet aquesta mateixa barana de pel·lícula és la que demana a crits aquesta fotografia per pujar a xarxes i fardar una mica.
En el recorregut pel Malecón es fonen diferents aromes: alguns procedeixen directament del mar mentre que altres sedueixen els nostres sentits des de els restaurants que esquitxen el passeig.
I darrere seu, un pot de sobte aparèixer en un jardí custodiat per palmeres, o davant de l'ajuntament, o potser ensopegar amb el monument als pescadors o al poeta cec de Garrucha, don Antonio Cano.
Vistes de Garrucha
EL FESTÍ DEL PEIX I LA GAMBA VERMELLA
Menjar a Garrucha és un escàndol. Almeria es va coronar com la capital de la gastronomia per a aquest 2019 i Garrucha hi ha tingut molt a veure. Ens ho comentava Carolina Lafita, l'exregidora de turisme que es va encarregar de portar Almeria al capdamunt: “Almeria té un producte del mar de primeríssima categoria, i això la converteix en una aposta gastronòmica molt a tenir en compte”.
L'amant del peix a la planxa o fregit té a Garrucha un veritable edèn. Aquí el peix es menja a la planxa i, en alguns llocs, a la graella. O bé a sarsuela amb marisc, que aquí també s'estila.
Estem en territori del sarg, del verat, del llenguado i d'un peix tan peculiar com el galant, un peix que, a més de ser hermafrodita, té fama de ser un dels més cars d'Espanya. I sens dubte arrossos a banda, molles amb sardines i gurulls.
I no hi pot faltar la gamba vermella de Garrucha , la gran protagonista de la seva gastronomia. Amb una popularitat que traspassa fronteres, el color intens i el sabor delicat fa que vegem les estrelles al primer mos. Això sí, és un menjar no apte per a qualsevol butxaca: el preu és altíssim a causa de la seva escassetat fonamentalment.
A l'Almejero preparen la gamba vermella de Garrucha a la planxa com ningú
A L'Almejero _(Explanada Port s/n) _, un restaurant ubicat al port, preparen la gamba vermella de Garrucha a la planxa com ningú. Un altre recomanat és el restaurant Escanes _(Passeig del Malecón, 38) _, un restaurant familiar on també preparen de luxe un altre dels peixos típics de la zona: el Gall Pere.
PLANS PER A CURIOSOS
A Garrucha es poden fer molts plans que surtin de la norma de prendre al sol com si fóssim llangardaixos. Una de les coses més curioses que es pot fer a Garrucha és visitar la Llotja i descobrir que al mar Mediterrani hi ha varietats de peixos que mai podríem imaginar
A més, que viure la subhasta del peix és tot un espectacle. Allí ens han explicat que el Castell de Garrucha (que es pot visitar) es va construir per defensar la ciutat dels pirates, i que segurament el que volien era fer-se amb la pesca tan fantàstica que es feia a Garrucha. Històries...
Vaixell de pescadors al port de Garrucha
El que sí que és una realitat és que a Garrucha l'estiu es mou a cop de terrassa, gelateria, restaurant i locals on poder gaudir d´un còctel ben fresquet.
El Port i el Malecón són els eixos per on t'has de moure si busques ambient. Tingues en compte una cosa: corres el risc de voler quedar-te allà a viure.
Gavines volant a la trobada del sol a Garrucha